• mireiaasensio

Que fa una artista pedagoga durant el confinament?

La situació actual del COVID-19 ens ha dut a paralitzar les nostres vides i per moltes artistes pedagogues, ens ha dut a canviar les nostres formes de treballar amb els joves i el teatre.


Com pots commoure, atreure, inspirar, motivar a través d’un espai virtual? L’experiència de la Laura ens fa reflexionar sobre aquesta qüestió i sobre les noves formes d’educació en arts escèniques que poden tenir lloc.


Laura Gisela García es Co-Fundadora de la cooperativa Creativa-educadors, des de l’any 2003 entitat dedicada a facilitar a escoles e instituts projectes, tallers i experiències úniques que acompanyen el creixement dels infants i joves dins l’escola a través de les arts escèniques i visuals. La Laura es considera una buscadora de contes i emocions, atleta del cor. El seu desig es acompanyar als joves des de l’amor i els processos creatius.


Defensora de la figura de l’artista pedagoga, es defineix com una professional formada en l’àmbit artístic per una banda (teatre, dansa, música, arts plàstiques i visuals) i en l’àmbit pedagògic.


"Crec que la capacitat de plasticitat de un artista pedagoga permet recollir acompanyar, i fer respirar emocions, idees, moviments, coses no dites cap el desenvolupament personal"

L’artista pedagoga és una persona amb una mirada oberta, amb una capacitat de pensament que treballa amb les arrels dels éssers humans, generant un espai de joc poètic, on cada individualitat és potència amb les altres individualitats que es troba.

Una artista pedagoga hauria de ser capaç de capgirar el camí que tenia pensat permetent un nou camí, on les incerteses i les histories fragmentades de nostra realitat tinguin un espai.


Com seria la figura de l’artista pedagoga en el context de les noves tecnologies?


"Seria la figura d’un navegant dins un mar de gran incertesa, on l’art escènica és la brúixola que porta dins del cos".


Estem davant d’un impuls cap a la prolongació del nostre cos a través dels dispositius digitals. La inquietud de la Laura i la seva recerca és com generar moviment dins d’aquesta festa immòbil. En aquest cas la pantalla del monitor ens permet veure tot el moviment dins la immobilitat i podem, a través de les petites pantalles, arribar als joves.


Son possible les arts escèniques en l'educació a distància?


Les classes amb els alumnes de secundària son ara dins un espai virtual, on el contacte físic i el moviment s’ha transformat en un conjunt de petites finestres, reflexes des de els llocs on ens trobem confinades. En tot cas, lo virtual ens permet continuar connectats, veure´ns, sentir-nos, i si tot conflueix, ésser presents els uns per els altres. Ens hem pogut explicar contes, compartir emocions i sentiments, crear històries a través d’objectes significatius, cantar, fer ràdio i vídeos.


Podem veure aquest espai virtual com un espai híbrid que ens portarà de nou a l’espai físic de l’escola. Aquesta es la realitat que anhelem i trobem a faltar.


Quines son les oportunitats amb les noves tecnologies?


Tornar a ser una estudiant i trobar-me davant d’incertesa del que he de fer. Crec que totes som estudiants de la mateixa universitat: el confinament, el COVID-19.





Totes tenim moltes coses per descobrir i per investigar, agraeixo a aquest confinament la possibilitat de tornar a dins meu com el caragol en un moment de perill per que sabem que la única sortida podem trobar-la allà.


L’experiència de la Laura ens porta a aquesta reflexió sobre la nova normalitat. Si els períodes de confinament i educació a distància son recurrents...


1. Com desenvolupem l’aprenentatge a través de les arts escèniques en els entorns virtuals?


2. Com mantenim el distanciament físic entre els alumnes quan tornin a l’aula?

Tens alguna experiència similar que t’agradaria compartir? Explica´ns la teva història




0 views

JOIN RELart Blog

  • Icono social LinkedIn
  • Icono social LinkedIn
  • Instagram